Presentació

Hola!

Em dic Núria i m’encanta Supertramp, els passatemps de lletres i de números i trobar en Wally -buscar-lo no, perquè no tinc gaire paciència-. Dic tot això perquè no m’agrada definir-me per la feina que faig, que m’encanta, ni per l’edat que tinc, que en realitat no diu res sobre mi i que sol ser la segona cosa que es diu, després del nom, de manera quasi inconscient. 

 Vaig començar a estudiar Llengua i Literatura Catalanes perquè m’agrada molt escriure i m’agrada molt el català, de manera que en un moment determinat vaig considerar que tocava posar-s’hi i que poquet a poquet – per una qüestió de temps i diners- me l’aniria traient. Com que no tinc objectius professionals en aquest sentit, m’ho prenc amb molta calma: vaig començar fent dues assignatures per quadrimestre i ara en faig… tres!

Com he dit, m’agrada molt escriure, però no tinc prou talent per fer-ne la meva professió i admiro molt aquelles persones que heu publicat, perquè crec que una obra reeixida, començada i acabada, revisada, presentada, feta, és un gran mèrit. I una obra en la nostra llengua encara més, perquè corre perill i perquè molts dels qui la parlem, la parlem malament i encara l’escrivim pitjor. Per estimar la llengua, de petitona m’entussiasmava l’ús que en feia en Llach en les seves cançons i de gran l’he cuidat llegint la Rodoreda. Una llengua capaç de  crear expressions com ara “fer el paperina” o “ser un tomàquet” només es pot fer estimar. 

Llevat d’això, no crec que hi hagi res més a destacar i, si hi hagués alguna cosa, grandeses del món virtual, sempre puc tornar a editar aquesta entrada. 

Bon curs!